Després de l’Edat Mitjana, es construiren preses per tal d’utilitzar l’aigua del riu Oria per moure la maquinària hidràulica. L’última presa, de pedra, es construí l’any 1689 i, davant del risc d’inundació, s’enderrocà l’any 1982. En eliminar la presa de la llera, l’aigua del riu agafà força i anà aixecant els sediments acumulats al fons fins a deixar veure, entre el fang, una presa de fusta.
Segons alguns documents, la presa de fusta es construí l’any 1568. La presa recuperada té una estructura enorme: està formada per grans bigues de fusta i té una amplada d’uns 20 metres.
L’any 2011, la Factoria Marítima Basca Albaola reconstruí la presa amb la fusta recuperada. És l’única presa museïtzada que s’exposa a tot Europa i es pot veure en una de les sales del Palau d’Igartza.
LA PRESA
Segles XV-XVI
Presa de fusta. Presa petita
Segles XV-XVI
1568
Nova presa de fusta. Presa principal. Construïda l’any 1568 per Martin Elustondo i Martin Pagadizabal
1687
Presa de pedra. Construïda l’any 1687 per Juan Zabala, Joan Abaria, Gaspar Gaztelu, Juan Astigarraga i Francisco Carrer
1687
12 de octubre de 1982
Enderrocament de la presa
1983
Excavació arqueològica
1983
2011
La Albaola Itsas Kultur Erakundea reconstruí les parts que es conserven de la presa. La presa és un testimoni museïtzat i exposat al públic únic a Europa que permet conèixer les característiques d’aquestes construccions. Es troba situada al soterrani del Palau Igartza.
